MANIFEST DE LA FAAD PEL DIA EUROPEU I INTERNACIONAL DE LES PERSONES AMB  DISCAPACITAT – 2021

Avui 3 de desembre del 2021 és la diada europea i internacional de les Persones amb Discapacitat.

Les paraules del Secretari General de l’ONU, Sr. Antonio Guterres, són molt explícites del que realment l’època post-pandèmia ( si així ho podem dir ) ha de ser per les persones amb discapacitat :

A mesura que el món es recupera de la pandèmia, cal assegurar-nos que les aspiracions i els drets de les persones amb discapacitat s’incloguin i es tinguin en compte en un món post-COVID-19 que sigui inclusiu, accessible i sostenible. Aquesta visió només s’aconseguirà si es consulta activament les persones amb discapacitat i les organitzacions que les representen.”

Efectivament, ara més que mai els poders públics i la societat en general han de recordar que per “ l’elaboració i l’aplicació de la legislació i les polítiques adoptades per aplicar aquest Conveni, així com en l’adopció de decisions sobre les qüestions relacionades amb les persones amb discapacitat, els estats part consulten estretament i fan col·laborar activament aquestes persones, incloent-hi els infants amb discapacitat, a través de les organitzacions que les representen.” Art. 4.3 del CDPD. En els últims temps hem pogut comprovar que els fets no acompanyen la dicció de la norma. I aquest diàleg franc i bidireccional en que el consultar-nos esdevé una necessitat imperiosa ha de fer que :

“Eliminem les barreres físiques i culturals, construïm societats resilients i creem oportunitats que veritablement no deixin ningú enrere” (Antonio Guterres).

Només faltaria, no hem de deixar enrere ningú. Tots som ciutadans amb plenitud de drets i per tant ens cal, en consonància amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 de l’ONU, una transformació envers una societat sostenible i resilient per a tots els ciutadans.

L’experiència ens demostra que si s’eliminen les barreres que ens imposa la societat a la convivència en igualtat de condicions amb les altres persones, les persones amb discapacitat podem i hem de participar activament i productiva a la vida social i econòmica del nostre Estat.

Les reivindicacions que es demanaven l’any passat continuen vigents per això continuem defensant-les.

Afegim, en consonància amb el rang jurídic que té el Conveni de l’ONU del 2006, sobre el dret de les persones amb discapacitat (CDPD) ratificat per Andorra, que els drets de les persones amb discapacitat tinguin un reconeixement explícit, dins la nostra Constitució, com passa en les Constitucions de molts Estats, donant a l’Administració les pautes de les polítiques a seguir envers nosaltres per tal de preservar la nostra dignitat intrínseca com a ciutadans de ple dret amb capacitat jurídica i capacitat d’obrar plenes, així com el reconeixement oficial de la llengua de signes catalana com a llengua oficial de l’Estat.

Les diferents lleis aprovades, fa poc temps, incidien en l’adaptació de les normes jurídiques andorranes al CDPD ( Llei d’accessibilitat, Institucions tutelars, Llei de Garantia dels drets de les persones amb discapacitat, etc,.), adaptació que de moment està pendent.

Endemés i vist els malaurats esdeveniments ocorreguts en els darrers mesos amb persones amb discapacitat i altres persones vulnerables, reclamem que s’apliqui de manera correcta la normativa per tal de preservar els drets de totes les persones que habiten en aquest país, i en concret :

  • Establir protocols per a persones amb discapacitat, vulnerables i/o en risc d’exclusió i els seus familiars
    • Que ens garanteixin els nostres drets, inclús a tenir una vida independent amb els recolzaments necessaris.
    • Que ens garanteixin fàcil accés al tràmits necessaris, minvant la burocràcia,
    • Que ens garanteixin un seguiment acurat de la nostra situació en tot moment.

 

  • Professional social de referència per a les persones amb discapacitat, vulnerables i/o en risc d’exclusió i els seus familiars
    • Igual que tots tenim un metge referent és necessari que cadascuna tinguem un professional social referent
    • Per a que aquest/a professional social ens conegui i que no haguem d’explicar cada vegada que ho necessitem la nostra història a un altre/a professional social diferent
    • Per a que es puguin orientar i facilitar-nos els tràmits necessaris en cada moment per a garantir-nos els nostres drets.
    • Per implicar al/la professional social amb les persones de les quals n’és el/la referent
    • Per establir sinèrgies i empatia entre totes dues parts
    • Per fer-se càrrec de la nostra problemàtica i conèixer les nostres necessitats

 

  • Història social compartida
    • Al igual que per a la salut s’ha desenvolupat la Història clínica compartida s’ha de crear la Història social compartida
    • Que acumuli tota la informació de les persones amb discapacitat, vulnerables i/o en risc d’exclusió i els seus familiars que tenim o hem tingut prestacions socials
    • Que qualsevol professional social, amb el deure de secret professional, hi pugui accedir per a consultar la informació si li és necessari
    • Que serveixi com a barem de la situació actual de la persona per a facilitar la presa de decisions del/de la professional social respecte al seguiment i actualització, si escau, de les prestacions amb una presa de decisions compartida entre el/la professional social i nosaltres.

 

  • Accés a la justícia
    • La justícia és igual per a tothom però sovint les circumstàncies que ens afecten a les persones amb discapacitat, vulnerables i/o en risc d’exclusió i els nostres familiars poden ser urgents i no reversibles i la justícia s’ha d’adaptar per a no empitjorar-ne la situació així com també facilitar als nostres familiars tota la informació sobre les persones que han traspassat per tal de tenir-les informades de manera precisa sobre les circumstàncies.
    • La condició de persones amb discapacitat, vulnerables i/o en risc d’exclusió i la dels seus familiars ha de garantir la discriminació en positiu en l’accés a la justícia i a l’assistència jurídica gratuïta, com tenen altres col·lectius dits vulnerables

 

En definitiva que els serveis socials i els seus professionals siguin proactius davant de les situacions, que es faci prevaldre la prevenció i el seguiment acurat i individualitzat d’un possible deteriorament de la situació social de les persones amb discapacitat, vulnerables i/o en risc d’exclusió, i sobre tot tenir en compte les famílies dels mateixos.

Incidir en quelcom que els organismes de l’ONU com són el CRPD ( Comitè sobre els drets de les persones amb discapacitat), el CEDAW ( Comitè per a la Eliminació de la discriminació sobre la dona), el CRC ( Comitè dels drets de l’infant) i la Relatora Especial sobre els Drets de les persones amb discapacitat van publicar justament la setmana passada i que recollien 10 recomanacions basades en:

  1. Necessitat d’ un marc jurídic i polític internacional més sòlid que reconegui els majors riscos de violència als quals s’ enfronten les dones i les nenes amb discapacitat.
  2. Augment dels riscos de violència de gènere contra les dones i les nenes amb discapacitat, fins i tot durant la pandèmia.

Implementar d’una vegada el PISMA ( Pla Integral de Salut Mental i Addiccions) i dotar-lo dels recursos necessaris (humans, econòmics, etc.)  per tal que la salut mental de la població, agreujada per la pandèmia, no es vegi minvada per aquesta manca evident de recursos, protocols assistencials i demés paràmetres que afecten al benestar de la població i al portar una vida digna.

En definitiva, un any més on les velles reivindicacions continuen, on malauradament en surten de noves i, com ja dèiem, malgrat els canvis normatius cal més un canvi de mentalitat que entre tots hem de liderar. Ens reiterem som ciutadans amb drets que volem viure de manera digna en aquesta societat que també és la nostra.

RES PER A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT,
SENSE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

 

Andorra la Vella, 3 de desembre del 2021
LA JUNTA DIRECTIVA DE LA FAAD